QUÈ PASSA SI BARREGEM EL VERMELL I EL GROC?
SORPRESA!! SORGEIX UN NOU COLOR: EL TARONJA.
diumenge, 29 de maig del 2016
UN REGALET PELS NENS NOUS DE P3
FALTA POC PERQUÈ VINGUIN ELS NENS QUE L'ANY VINENT FARAN P3.
ELS PREPAREM UN PETIT REGAL PERQUE COMENCIN TINGUIN MOLTES GANES DE VENIR A L'ESCOLA PER JUGAR I APRENDRE COM NOSALTRES.
QUINA EMOCIÓ!
ELS PREPAREM UN PETIT REGAL PERQUE COMENCIN TINGUIN MOLTES GANES DE VENIR A L'ESCOLA PER JUGAR I APRENDRE COM NOSALTRES.
QUINA EMOCIÓ!
EL JOC DEL TELÈFON DEL PATI
TENIM UN JOC NOU AL PATI, EL TELÈFON.
ENS EXPLIQUEM SECRETS I ENS DIEM COSES BONIQUES.
ENS EXPLIQUEM SECRETS I ENS DIEM COSES BONIQUES.
L'ANIVERSARI DE LA NURIA
LA NURIA HA FET 4 ANYS I HO HEM CELEBRAT FENT UNA CORONA ENTRE TOTS.
MOLTES FELICITATS NURIA!!
MOLTES FELICITATS NURIA!!
PROTAGONISTA DE LA SETMANA: LA SAMARA
LA SAMARA HA ESTAT LA PROTAGONISTA DE LA SETMANA.
ENS HA ENSENYAT EL SEU ÀLBUM I HEM FET LA SEVA SILUETA PER A QUE TOTHOM SÀPIGA QUE HA ESTAT LA PROTAGONISTA!
ELS SEUS PAPES I LA SEVA GERMANETA HAN VINGUT I HEM FET UN POT DE SAL DE COLORS MOLT BONIC! ENS HO HEM PASSAT MOLT BÉ!!
LA SAMARA FA UNA OBRA D'ART AMB LES SEVES MANS.
ENS HA ENSENYAT EL SEU ÀLBUM I HEM FET LA SEVA SILUETA PER A QUE TOTHOM SÀPIGA QUE HA ESTAT LA PROTAGONISTA!
ELS SEUS PAPES I LA SEVA GERMANETA HAN VINGUT I HEM FET UN POT DE SAL DE COLORS MOLT BONIC! ENS HO HEM PASSAT MOLT BÉ!!
LA SAMARA FA UNA OBRA D'ART AMB LES SEVES MANS.
TREBALLEM ELS NOMBRES
LA MARINA ENS EXPLICA UN CONTE SENSORIAL DELS NOMBRES I LES SEVES QUANTITATS.
Hi havia una vegada en un poblet situat més enllà del mar i de les muntanyes més rodones del planeta. Hi vivien els personatges més famosos i coneguts del nostre món. Els trobem dibuixats per totes bandes: en els nostres llibres, en el teclat del telèfon, en les entrades de les cases, sota la sola de les nostres sabates... Estic parlant del 0,l’1, el 2, el 3, el 4, 3l 5, el 6, el 7, el 8 i el 9.
Doncs bé, ara que sabeu de qui us parlaré, us explicaré una aventura que els va passar un dia molt solejat de primavera, quan les flors omplen els boscos i camps de coloraines, els 10 nombres van decidir fer una excursió fins una plana situada dalt d’una muntanya.
Cadascú es va preparar la seva motxilla i van quedar a la plaça del poble per sortir plegats. A la que van començar a caminar es van anar arrenglerant, no perquè els agradi caminar d’aquesta manera, no, no, no.... Això els passa perquè les seves motxilles pesen diferent. El zero que mai necessita res porta la motxilla buida i sempre va el primer; en canvi el nou que necessita moltes coses, li pesa tant que sempre, quan passegen, està al final de tota la comitiva.
Quan eren a mig camí passava per allà un núvol carregat d’aigua i va decidir mullar-los una micona i així ell seguiria viatjant més lleuger. Va passar sobre el zero i no li va deixar caure cap gota, sobre l’1, sobre el 2, sobre el 3, sobre el 4, sobre el 5, sobre el 6, sobre el 7, sobre el 8 i sobre el 9. Ostres que mullats havien quedat el 7, el 8 i el 9! Però xino-xano i com que feia tant sol es van anar eixugant.
Camina que caminaràs van arribar a la plana on volien jugar. Les panxes ja els feien rau-rau després de tant estona caminant. Van obrir les motxilles i cadascú es va menjar el seu dinar. “El 0 no va menjar res, perquè mai té gana, l’1 amb això ja va tenir prou, el 2, el 3, el 4, el 5, el 6, el 7, el 8 i el 9”) Quin bon àpat que havien fet!
Es van passar jugant hores, hores i més hores, tantes van passar que el sol ja havia decidit anar a dormir. Com tornarien ara tot tant fosc i tant lluny de casa com eren? Uns ocells que se’ls miraven de lluny sobre les branques d’un arbre van decidir donar-los un cop de mà. Millor dit un cop d’ala. Els portarien volant cap al seu poblat.“El 0, novament, no li va caldre l’ajuda de cap ocell, d’una revolada ja havia arribat, a l’1 el va portar un ocell, al 2 dos ocells, al 3, al 4, al 5, al 6, al 7, al 8, al 9”)
Un cop al poblat van donar les gràcies als ocells i van córrer cap anar a dormir perquè estaven esgotats de tota l’aventura. ...
i conte contat ja s’ha acabat.
TREBALLEM LA GRAFIA DELS NOMBRES I LA SEVA QUANTITAT A LA PISSARRA DIGITAL I AMB UN JOC DE CARTES.
POSEM LES TAQUES A LES MARIETES: LA MARIETA DEL ZERO NO EN TÉ, LA DE L'1 EN TÉ UNA... I AIXÍ FINS EL 9 QUE ÉS LA QUE EN TÉ MÉS.
Hi havia una vegada en un poblet situat més enllà del mar i de les muntanyes més rodones del planeta. Hi vivien els personatges més famosos i coneguts del nostre món. Els trobem dibuixats per totes bandes: en els nostres llibres, en el teclat del telèfon, en les entrades de les cases, sota la sola de les nostres sabates... Estic parlant del 0,l’1, el 2, el 3, el 4, 3l 5, el 6, el 7, el 8 i el 9.
Doncs bé, ara que sabeu de qui us parlaré, us explicaré una aventura que els va passar un dia molt solejat de primavera, quan les flors omplen els boscos i camps de coloraines, els 10 nombres van decidir fer una excursió fins una plana situada dalt d’una muntanya.
Cadascú es va preparar la seva motxilla i van quedar a la plaça del poble per sortir plegats. A la que van començar a caminar es van anar arrenglerant, no perquè els agradi caminar d’aquesta manera, no, no, no.... Això els passa perquè les seves motxilles pesen diferent. El zero que mai necessita res porta la motxilla buida i sempre va el primer; en canvi el nou que necessita moltes coses, li pesa tant que sempre, quan passegen, està al final de tota la comitiva.
Quan eren a mig camí passava per allà un núvol carregat d’aigua i va decidir mullar-los una micona i així ell seguiria viatjant més lleuger. Va passar sobre el zero i no li va deixar caure cap gota, sobre l’1, sobre el 2, sobre el 3, sobre el 4, sobre el 5, sobre el 6, sobre el 7, sobre el 8 i sobre el 9. Ostres que mullats havien quedat el 7, el 8 i el 9! Però xino-xano i com que feia tant sol es van anar eixugant.
Camina que caminaràs van arribar a la plana on volien jugar. Les panxes ja els feien rau-rau després de tant estona caminant. Van obrir les motxilles i cadascú es va menjar el seu dinar. “El 0 no va menjar res, perquè mai té gana, l’1 amb això ja va tenir prou, el 2, el 3, el 4, el 5, el 6, el 7, el 8 i el 9”) Quin bon àpat que havien fet!
Es van passar jugant hores, hores i més hores, tantes van passar que el sol ja havia decidit anar a dormir. Com tornarien ara tot tant fosc i tant lluny de casa com eren? Uns ocells que se’ls miraven de lluny sobre les branques d’un arbre van decidir donar-los un cop de mà. Millor dit un cop d’ala. Els portarien volant cap al seu poblat.“El 0, novament, no li va caldre l’ajuda de cap ocell, d’una revolada ja havia arribat, a l’1 el va portar un ocell, al 2 dos ocells, al 3, al 4, al 5, al 6, al 7, al 8, al 9”)
Un cop al poblat van donar les gràcies als ocells i van córrer cap anar a dormir perquè estaven esgotats de tota l’aventura. ...
i conte contat ja s’ha acabat.
TREBALLEM LA GRAFIA DELS NOMBRES I LA SEVA QUANTITAT A LA PISSARRA DIGITAL I AMB UN JOC DE CARTES.
POSEM LES TAQUES A LES MARIETES: LA MARIETA DEL ZERO NO EN TÉ, LA DE L'1 EN TÉ UNA... I AIXÍ FINS EL 9 QUE ÉS LA QUE EN TÉ MÉS.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)